Mentre feia el pessebre a l'escola
amb infants que disposen de tot,
he pensat en quin Nadal tindrien
els nens de la guerra, la fam i la por.
Els d'aquí, reunits en familia,
menjaran gall d'indi, neules i torrons,
guarniran l'arbre, tindran alegria
i joguines bèl·liques per tots.
Els altres passaran gana i misèria,
sols coneixeran la pena i el dolor,
bombes, fusells, tancs i metralletes
seran, en aquest cas, joquines de debò.
No pot haver-hi l'esperit de Nadal
mentre els homes es matin uns a altres,
mentre hi hagi un infant que estigui trist,
somniant en coses irrealitzables.
Només si d'un cop s'acaben les guerres
i tots els pobles poden viure en pau
i ningú passa fam i ni penes
podrà haver-hi un autèntic Nadal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario